Escultures, relleus, pintures dibuixos i idees d'Alex Barber Miró. Benvinguts al meu món.

Gener de 2014

Fa poc que m'han comunicat que encara es podrà visitar la meua exposició al CCOM al més de gener. Per tant aquelles persones que no l'han vist encara estan a temps.

Mapa Còsmic

video

Una de les escultures que més ha cridat l'atenció: Mapa còsmic. Una construcció de fusta, llautó i estany per a representar el "cosmos" o Univers.

Cap femení.

video

No puc evitar que algunes de les meues escultures hem quedem un poc "arqueològiques". Molt sovint, després de visitar algun museu arqueològic, hem venen ganes de fer alguna obra que resulte un poc antiga. La modernitat està molt bé, mirar cap el passat, també.

Còdex



Una de les obres que més ha cridat l'atenció: "Còdex". Moltes de les persones que han visitat el Centre Ovidi Montllor m'han preguntat per aquesta obra. Es molt colorista i molt diferent de la resta de la meua obra, per això destaca un poc sobre les demés.

Pedra


Una de les coses més complicades al muntar l'exposició ha estat  transportar els dos caps de pedra des del meu taller fins a la sala d'exposicions. Cada cap pesa uns cinquanta kilos, i sempre es difícil aparcar al carrer Vistabella, però m'ha agradat molt veure-les ben il·luminades acompanyades d'altres obres meues.

Gravat

Alex Barber "vigilància" gravat al linòleum

Un dels racons de la meua exposició




Fa temps vaig fer uns gravats al linòleum, un dels que vaig fer l'he portat a l'exposició, li he posat de títol "vigilància" o "càmeres de vigilància". Com sempre dubte molt quan li he de posar un títol a una obra.
D'altra banda, encara que preferisc fer escultura, moltes vegades també necessite fer dibuix, gravat, com una altra via d'experimentar diferents possibilitats plàstiques. 

Inauguració



Ja es pot visitar al Centre Cultural Ovidi Montllor la meua exposició. Ahir a la inauguració va vindre un bon grup d'amics, de gent interessada en el art i van poder veure les últimes obres que he fet.

Exposició novembre desembre de 2013


Ja falta molt poc per a la meua nova exposició. Ja fa temps que estic fent preparatius. Encara estic pensant quines obres i com les distribuiré per les parets de la sala.

Mapa estel·lar

Alex Barber "Mapa estelar"

Alex Barber "Mapa estelar"

Alex Barber "Mapa estel·lar"
Aquest estiu vaig fer moltes excursions pel camp, per la serra de Mariola i la Font Roja. Vaig arreplegar algunes llandes rovellades que embrutaven el paisatge i que ara m'han servit com a material per a la peça que he acabat hui. 
Molt sovint, quan es representa l'univers, les estreles, les galàxies, les nebuloses i planetes es fa tot un dibuix geomètric ple d'espirals, de punts i línies que es creuen indicant sectors i àrees diferenciades en la immensitat espacial. He intentat fer alguna cosa semblant amb un bloc de fusta i un poc d'imaginació.

Inici.


Els primers passos d'una nova obra. Tinc ja una idea definida del que faré amb el bloc de fusta. No se com evolucionarà, serà la mateixa obra, el mateix procés de creació el que farà que  el projecte inicial canvie o no. No se quin tipus de fusta estic estic treballant, és molt clara i prou blaneta, és molt faci d'arredonir i de tallar, encara que té certa tendència a esgarrar-se. El treball manual, artesanal, autònom, per a mi es una part fonamental del procés artístic.Per això, ja fa temps que m'agrada publicar en el meu blog fotos del procés. Els resultats imprevistos de les fases intermèdies, molt sovint, són tant interessants o més que l'obra acabada.

Home-màquina

Alex Barber "Home-màquina"

Alex Barber "Home-màquina"

Alex Barber "Home-màquina"
Ja he acabat "Home-màquina". He fet una construcció ajuntant velles màquines amb una estructura de fusta. Segurament encara podria afegir més elements, més mecanismes i tubs, però pense que ja és suficient. Sempre és complicat decidir quan finalitzar un treball artístic. 
Espere no afegir-li més coses.

Metall 2a part."Home màquina"






Encara no està acabada, si bé reconec que a mi hem costa prou decidir quan he finalitzat una escultura. Però crec que ja es possible veure  com està evolucionant.
A diferència d'altres obres estic utilitzant, més be reciclant, objectes que no són meus. En aquest cas, estic incorporant fragments de màquines anteriors a l'arribada de la tecnologia digital

Metall 1 part.

video

El motlle. Sembla que té volum però en realitat és un espai buit que ompliré d'estany

El primer intent.

La peça ja netejada i preparada per a continuar la construcció de l'escultura.

El meu blog es diu "Argila, fusta i pedra" i aigua (els peixets ) per què són els materials més naturals, i amb els que habitualment utilitze per fer les meues escultura, però també faig proves amb altres materials. Hui he fet la prova de fondir estany i plom per fer una escultura. El resultat ha estat satisfactori, encara que no sé per qué s'han format moltes bombolles i part de l'estany ha quedat pegat al perol que he utilitzat com a cresol. 

L'escultura encara no està acaba. He de muntar la cara d'estany en una estructura metàl·lica amb materials que fa temps he reunit. Aniré publicant imatges de tot el procés.

"Bordón de peregrino"






Acabe de tornar del Camí Primitiu de Sant Jaume (Santiago). He caminat 340 km, des d'Oviedo a Santiago de Compostela ajudat amb un bastó de fusta, que fa molts anys vaig comprar a un poblet de Navarra amb l'intenció de fer algun dia el camí. 

Segurament, els moderns bastons de carbono, plegables i lleugers, m'haurien ajudat millor, però, jo personalment preferisc, si es possible, utilitzar objectes artesans, fets a mà, únics. A molts albergues de peregrins, era curiós veure com anàvem tots mig uniformats, amb roba comprada a la mateixa gran cadena de roba esportiva, i això que molts proveníem de ciutats molt allunyades, fins i tot, d'altres països.

El bastó ha fet la seua funció, d'ajudar-me a no caure, de donar un punt de seguretat a les pujades i a les baixades, i a més en els moments de descans m'he pogut distraure tallant amb la navalla al puny del bastó els llocs per on he passat: Oviedo, Grado, Salas, Tineo,Borres, Berducedo, Castro... No estan tots els noms, falten els de Galícia. També vaig fer una marca per cada etapa fins arribar a Santiago: tretze etapes.

A diferencia dels bastons industrials, ara mateixa, el meu bastó decora una de les parets de ma casa, en espera de futures caminades, i com a poderós recordatori de les meues experiències pels camins asturians i gallecs. 

Estiu

Alex Barber. "Estiu" aquarel·la i tinta sobre paper

Fa ja uns pocs dies del solstici d'estiu, de les fogueres de Sant Joan, que marca l'inici de l'estiu. 
Ja comence a pensar en viatjar, en veure món i eixir al camp. Així que estic airejant la motxilla i les botes, i de  pas les he dibuixat.

Estudi

Alex Barber. Estudi d'un dibuix de F.Khnopff

Alex Barber. Estudi d'un dibuix de F.Khnopff

Molt sovint copie dibuixos que m'agraden. M'agrada ser creatiu, però, una via important per estudiar i aprendre és copiar obres d'altres pintors. En aquesta ocasió, es tracta d'una versió meua d'un dibuix de Fernand Khnopff, un pintor austríac de començ del segle XX, que no se com vaig trobar en internet o algun llibre i em va agradar.

Perspectiva

Perspectiva
En un primer moment anava a dibuixar una cel·la de presó buida. Amb les típiques reixes i el mobiliari penitenciari típic, però sense cap presoner. Un lloc gelat i buit on no n'hi ha ningú.
Finalment he fet una perspectiva com les que dibuixa en el institut, he passat de reixes i lliteres.
D'altra banda, he retocat aquesta imatge amb l'ordinador. No ho faig mai però m'apetia experimentar. Concretament he pujat el color blau, l'he fet més intens.

Solanum tuberosum

Fins ben entrat el segle XX, els biòlegs i botànics necessitaven l'ajuda de bons dibuixants per poder documentar les plantes, els  insectes, els animals, les peixos i les aus que estudiaven. Fins i tot, molts d'ells eren bons dibuixants, com Cavanilles, que pintava els paisatges dels llocs que visitava.
Molts d'eixos dibuixos eren autèntiques obres d'art.
L'altre dia vaig descobrir un exemplar de Solanum tuberosum ple de grills. Semblava un alien, però em va cridar l'atenció eixa forma globular plena d'arrugues i tentacles, i com que tenia ganes de dibuixar, i m'apetia fer un dibuix botànic, però com que no m'agrada dibuixar flors, vaig provar a veure com quedava aquest curiós espècimen que he trobat al fons del meu rebost.

Codex




 
Alex Barber "Codex" Tinta negra i aquarel·la sobre paper

Els manuscrits antics, els vells documents medievals fets sobre pergamí, o paper, sempre m'han fascinat, especialment les il·lustracions. 
Desconec molt tot eixe camp de la història de l'art, encara que algunes de les obres més conegudes  com els diferents "Beatos", el famós "Codex Calixtinus"i el sainete del seu robatori, o les teories sobre el misteriós manuscrit Voynich, han cridat molt la meua atenció.
Fa uns anys, en Dublín, vaig poder vore una exposició sobre el "Book of Kells" i tota la seua espectacular decoració geomètrica. Crec que tot això ha influit un poc en l'ultim dibuix que acabe de fer.
 

Relleu. Sense titol de moment.

Relleu abstracte. Alex Barber.

Detall

Detall

Detall
He acabat un relleu d'escaiola. Es una composició geomètrica abstracta, que de moment, no té títol, encara que porte tot el matí calfant-me el cap per veure si en trobe u que li vaja bé. 

No m'agrada deixar sense títol cap obra. És cert que, al donar-li un títol, segurament estic dirigint la lectura que li donarà l'espectador, i fins i tot es probable que estiga limitant els significats de l'obra, però també trobar un bon títol multiplica les possibilitats conceptuals d'un obra, fins i tot, el procés de cercar un títol m'obliga a repensar, a observar el treball que acabe de fer, o a pensar en les experiències que he viscut i que han pogut influir en la meua obra. 

En uns pocs dies, o hores, hauré triat el títol que millor li va.

Talla directa en pedra

video
He fet un muntatge amb totes les fotos del procés de tallar un bloc de pedra per transformar-lo en una escultura. Es un breu resum d'un minut de moltes hores molt intenses i de molts colps de cisell. Tota una experiència irrepetible que deixa com a resultat un cap de pedra.
Està sense música per si de cas incomplisc alguna llei estranya. 

Talla en pedra. Pas a pas 7

4 d'abril de 2013

4 d'abril de 2013

4 d'abril de 2013
Com es pot veure, ja està quasi acabada. Encara he d'acabar alguns detalls, però les parts més importants ja estan fetes. 

He utilitzat la tècnica de la talla directa, sense fer una maqueta prèvia, sense utilitzar màquina de punts ni maquinària elèctrica, tal i com ho feien els artesans escultors, gaudint del plaer de posar a prova les meues habilitats, de cansar-me, d'embrutar-me de pols i de treballar amb les meues mans. 

He fet un cap femení inspirat en l'art clàssic, grec, romà o renaixentista, no és massa original, però he aprés molt mentre tallava la pedra i anava passant per totes les fases intermèdies, creant i destruint diferents versions de la mateixa escultura.

Talla en pedra. Pas a pas 6

3 d'abril de 2013
3 d'abril de 2013
Hui he refet els ulls, i he començat amb el cabell. Ara mateix mirant la fotografia crec que hi ha certa asimetria en els costats de la cara, encara que es possible que la llum o la mateixa càmera donen eixa impressió. Ho hauré de comprovar. Però ja estic més a prop d'acabar.

Talla en pedra. Pas a pas 4

30 de març de 2013 a les 19.00 hores

30 de març de 2013 a les 19.00 hores

30 de març de 2013 pel matí.
Hui he avançat prou. Finalment he decidit no fer les pupil·les dels ulls, i deixar llis els globus oculars, al estil clàssic. També he llevat prou de volum en la zona del coll i he començat a definir el volum del cabell. Hem queda molt de treball, i no acabe de veure be la simetria dels ulls. Encara falta retocar alguna cosa, i no tinc molt clar on.
De totes formes comença a agradar-me el resultat.

Talla en pedra. Pas a pas 3.

29 de març de 2013

29 de març de 2013

29 de març de 2013
Ja he començat amb els detalls. He fet el nas i la boca. Amb els ulls encara no he acabat. No se si es pot veure a la fotografia, però, m'han eixit mal. Són asimètrics i estan mal col·locats. Demà hauré de tornar-los a fer: enfonsaré més els ulls i els refaré. Per a que no queden massa dins del cap rebaixaré el front tot el que puga sense que el nas quede massa gran. Confie en poder solucionar l'errada. Ja vorem.